El director és l’ànima del festival i repassa la trajectòria des del 1992
El director de Temporada Alta, Salvador Sunyer, recorda la trajectòria del festival en l’any del seu 33è aniversari. L’ànima de Temporada Alta recorda els inicis des del 1992 i l’evolució d’un dels festivals teatrals de referència de Catalunya. Sunyer és un apassionat del teatre i exposa la seva visió en el capítol número 42 de Girona Valley, el podcast de Diari de Girona i l’agència de comunicació digital La Factoria dedicat a les idees, la innovació, el talent i l’empresa a la demarcació de Girona.
Salvador Sunyer és un apassionat de teatre i la lectura. I durant la conversa, transmet l’essència de Temporada Alta, que compleix 33 anys d’història. Evoca els inicis amb «quatre espectacles que van començar a La Mercè» de Girona. Del que se sent amb més orgullós, és haver creat el Club de Mecenatge per aconseguir patrocinis i alhora acostar el festival a la societat gironina. I amb relació a la seva llarga etapa com a director i les lògiques etapes de dificultats, avisa que «jo tinc una gran sort i és que no tinc memòria».
És conscient del rol que li toca a Temporada Alta i sap que amb el creixement progressiu s’ha d’envoltar d’un equip de més 30 persones per consolidar cada edició. En algunes etapes, s’ha comentat la possibilitat que el festival marxés a Barcelona, però s’ha descartat aquesta opció perquè, segons explica Salvador Sunyer «el festival va néixer a Girona i és i serà de Girona mentre duri, tot i que no sabem què pot durar». Per al director saltenc, el festival està arrelat a la ciutat que «d’alguna manera ha crescut amb el festival i, per tant, aquí ha de tenir el cor í i vagi fent espectacles en altres pobles i ciutats». Per això, considera que, amb l’inici de la tardor, Temporada Alta és «la gran festa de començament de temporada del teatre català».
Al mes de juliol, és un clàssic del Festival d’Avinyó (Provença), tant en l’àmbit personal com professional, perquè és un lloc de trobada de tots els professionals del món, on «s’hi poden arribar a fer 50 o 60 reunions». Hi ha anat sempre perquè li agrada veure teatre, estar al dia, mantenir els contactes i fer-ne de nous i per dur, després, les representacions a Girona. Té un bon instint teatral tot i que admet que «també m’equivoco». Reconeix que no li agraden les xarxes socials, però que, com a festival, s’han de tenir com una eina comunicativa més i matisa que «el teatre és l’únic ara que un cop s’ha fet, desapareix».
Com a director del festival i també com espectador li agrada adoptar un to discret i argumenta els seus motius perquè és murri i coneix el «mercat». Com també admet que, després de tants anys, no s’ha plantejat mai pujar dalt de l’escenari «només per escombrar si calgués». «No és la meva feina ser actor, en el meu cas en absolut. Si una vocació tinc, és la d’espectador», manifesta.
Des del 1992, encara té corda per estona i les ganes de continuar fent créixer Temporada Alta i arriscar, amb nous formats que després es puguin fer en diferents indrets, i sense oblidar mai el caràcter social que també ha de tenir el festival.
